Abstract
En aquest article s'analitza la importància de l'assaig de María Zambrano "La destrucción de las formas" (1944) com a precedent de l'art de l'Informalisme i la seva interpretació de la physis i de la màscara com a elements claus per a la comprensió de l'abstracció europea a partir de la Segona Guerra Mundial. Per a Zambrano, en la "noche oscura de lo humano", el món es converteix, com escriu també T.S. Eliot en Four Quartets, un lloc de solitud i de davallament cap al retrobament de l'home i la possibilitat inèdita de la paraula.