Abstract
Lectora 28 (2022) (r) 409 "sang" [867]) com dels temes i variacions de les flors, les espines i els colors (903).I és, de fet, en aquesta part, on es prova més fidelment l'afirmació que el seminari està "del costat del cos" (506), ja que Cixous pararà l'orella al cos de l'escriptura i a la seva música, lectura que podríem comparar amb l'anàlisi psicoanalítica.El recurs a la psicoanàlisi s'intensifica en unes sessions dedicades al paper del somni en la història, la vigília i, per descomptat, la literatura, especialment a Proust, al qual, desconeixent l'obra freudiana, bateja com a "Froust", ja que "el seu narrador i el seu joc" són capaços "de multiplicar, de dividir el jo" (951) tot bastint un "un espai analític" (501).Així, tot revisitant la reedició de La interpretació dels somnis (gest repetit amb altres novetats editorials), tracta de llegir l'inconscient dels textos, així com les empremtes de la diferència sexual.Cixous, que no cessa de plantejar la literatura en termes "d'escena" (798) i de "cops de teatre" (704), tanca el volum amb un exquisit examen de l'escenificació de la "indecisió sexual" (925) en l'obra proustiana, lectura que revisita i rellança aquella que Derrida feu de Jean Genet a Glas.